Hem estat elegits per l’amor de Déu, filles i fills estimadíssims, per viure aquest camí —sempre jove i nou— de l’Obra, aquesta aventura humana i sobrenatural, que és corredempció amb Crist, participació estreta i íntima en l’ànsia impacient de Jesús per estendre el foc que havia vingut a portar a la terra¹.

Ell, amb la seva creu i el seu triomf sobre la mort, va estripar el decret de condemnació dels homes² i els va guanyar a tots amb el preu immens i infinit de la seva sang: empti enim estis pretio magno³, hem estat comprats pagant un preu. A tota la humanitat, sense excepció, li va obrir la possibilitat d’una nova vida, de renéixer en l’Esperit, d’iniciar una existència de vencedors que poden exclamar: si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?... N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre⁴. Himne esplèndid de seguretat, de plenitud, d’enorgulliment, que el pobre fang humà no va poder mai somiar en entonar!