12
Adoneu-vos, fills meus, que no destaquem unes professions o unes condicions socials sobre la resta32. El valor que busquem en totes aquestes —sense discriminacions, sense mentalitat classista— és el que tenen de servei a la comunitat, de manera que elevem i engrandim fins i tot els oficis que, als ulls d’alguns, tenen poca consideració social. Totes aquestes tasques cooperen al bé temporal de tota la humanitat i, si es compleixen amb perfecció i per un motiu sobrenatural —si s’espiritualitzen—, cooperen també en l’obra divina de la Redempció, fomenten la fraternitat entre tots els homes i els fan sentir membres de la gran família dels fills de Déu.
No traiem ningú del seu lloc: allà, en aquestes circumstàncies en què el Senyor l’ha cridat, s’ha de santificar cadascú i santificar el seu ambient, la parcel·la humana a la qual està vinculat, per la qual està justificada la seva existència al món. També en això tenim el mateix sentir dels primers cristians.
Recordeu el que sant Pau escrivia als fidels de Corint: que cadascú, doncs, continuï en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat. Eres esclau quan vas ser cridat? No te’n preocupis; però, si poguessis obtenir la llibertat, procura aprofitar l’ocasió33. Perquè l’esclau que ha estat cridat a ser del Senyor és un llibert del Senyor. Igualment, el qui ha estat cridat essent lliure és un esclau de Crist. Heu estat comprats pagant un preu: no us feu esclaus dels homes! Germans, que cadascú continuï davant de Déu en la mateixa condició en què es trobava quan va ser cridat34.
«no destaquem unes professions o condicions socials sobre les altres»: sant Josepmaria va assenyalar com una de les finalitats específiques de l’Opus Dei l’influx cristià entre els intel·lectuals, per la seva repercussió en la resta de la societat (cf. José Luis González Gullón — John F. Coverdale, Historia del Opus Dei, Madrid, Rialp, 2021, p. 56, nota), però des dels primers anys de la seva activitat fundacional ressona aquesta afirmació «som per a la multitud, no viurem mai d’esquena a la massa» (Carta de Josepmaria Escrivà a Francisco Morán, Burgos 4 d’abril de 1938, a: Camí, ed. criticohistòrica, op. cit., p. 250; cf. com. al núm. 914, inspirat en un apunt del 12 d’octubre de 1931, en què ja apareix el tema de la “multitud”). En la documentació més antiga que conservem es percep el seu anhel per arribar a obrers, dependents de comerç, artistes, infermeres, etc., a persones de totes les professions i condicions socials, entre les quals trobarà gent disposada a incorporar-se a l’Opus Dei. Per exemple, a Apunts íntims, núm. 373 (3 de novembre de 1931) es llegeix: «Amb l’ajuda de Déu i l’aprovació del pare confessor, intentaré reunir aviat un grupet a part d’obrers selectes», cit. a: Luis Cano, “Els primers supernumeraris de l’Opus Dei (1930-1950)” a: Santiago Martínez Sánchez i Fernando Crovetto (ed.), El Opus Dei. Metodología, mujeres y relatos, Thomsom Reuters Aranzadi, Pamplona, 2021, p. 379. (N. de l’E.)
«aprofita’t més aviat del teu servei»: la traducció oficial castellana de la Conferència Episcopal Espanyola (2008) ofereix una altra versió possible: «si tens la possibilitat de ser lliure, aprofita-la». (N. de l’E.)
1 Co 7, 20-24.
Document imprès des de https://escriva.org/ca/carta-29/12/ (23/10/2025)