Amarar d’esperit cristià totes les activitats del món

En tots els nivells de la societat, busqueu especialment —amb la gràcia de Déu— vocacions a la seva Obra entre les persones que, pel seu treball, estan en centres vitals de la convivència humana, en aquelles situacions que constitueixen, per dir-ho així, nusos o llocs de trobada i intersecció de relacions socials denses.

No em refereixo només als llocs rectors d’una comunitat nacional o superior, des dels quals —amb esperit de servei— es pot fer tant de bé, per aconseguir que la societat s’estructuri d’acord amb les exigències de Crist, que són garantia de pau veritable i de progrés social autèntic.

Em refereixo també —perquè interessen tant o més— als llocs, les professions o els oficis que, en l’esfera de les societats menors, són, per la seva naturalesa, mitjans de contacte amb multitud de gent, des dels quals es pot formar cristianament la seva opinió, influir en la seva mentalitat, despertar la seva consciència, amb aquest afany constant per donar doctrina que ha de caracteritzar tots els fills de Déu en la seva Obra.

Per això, sovint us he dit que interessa —interessa a Déu Nostre Senyor— que hi hagi moltes vocacions entre la gent que és clau als pobles: personal de les corporacions municipals —secretaris d’ajuntament, regidors, etc.—, mestres, barbers, venedors ambulants, farmacèutics, llevadores, carters, mossos de restaurants, serventes, pregoners de diaris, dependents de comerços, etc.

La nostra labor ha d’arribar fins a l’últim poble, perquè l’afany d’amor i de pau, que ens mou, amararà d’esperit cristià totes les activitats del món, a través d’aquest treball capil·lar, que s’encarrega d’informar cristianament les cèl·lules vives que formen les comunitats superiors. No hi ha d’haver cap poble on no irradiï el nostre esperit algun supernumerari. I, segons la nostra manera tradicional de fer, aquest fill meu intentarà de seguida encomanar als altres la seva inquietud santa: i allà aviat hi haurà un grup de fills de Déu en la seva Obra, que s’atendrà convenientment —amb els viatges i les visites que calguin—, perquè no es debiliti, sinó que es mantingui vibrant i actiu.

Es comprèn perfectament, després d’haver assenyalat la diversitat completa dels socis de l’Obra, la nostra pluralitat: en les coses de fe o en les de l’esperit de l’Opus Dei, que són el mínim denominador comú, podem parlar de nosaltres; en totes les altres, en tot el que és temporal i en tot el que és teològic opinable —numerador immens i libèrrim—, cap dels meus fills no pot dir nosaltres: ens heu de dir jo, tu, ell.