Preocupació i responsabilitat de tota l’Església Santa

Per aquest motiu, podem dir, fills meus, que pesa sobre nosaltres la preocupació i la responsabilitat de tota l’Església Santa —sollicitudo totius Sanctae Ecclesiae Dei—, no d’aquesta parcel·la concreta o d’aquella altra. Secundant la responsabilitat oficial —jurídica, de iure diví— del Romà Pontífex i dels Reverendíssims Ordinaris, nosaltres, amb una responsabilitat no jurídica, sinó espiritual, ascètica, d’amor, servim tota l’Església amb un servei de caràcter professional, de ciutadans que porten el testimoni cristià de l’exemple i la doctrina fins als últims racons de la societat civil.

Demostra la història el paper decisiu que, en moments difícils per a la unitat de l’Església, van tenir les obres de caràcter universal, com les ordres i les congregacions religioses. Nosaltres, amb una vocació que no té res a veure amb la dels religiosos, constituïm una associació de caràcter universal, amb una jerarquia interna universal també, que ens distingeix clarament dels anomenats moviments d’apostolat³⁷ i ens fa un instrument cohesiu i eficaç al servei de l’Església i del Romà Pontífex.