Però no us podeu aturar aquí. No us podeu quedar satisfets, quan ja heu portat alguns dels vostres parents o amistats a un recés espiritual, o quan els heu posat en contacte amb algun sacerdot de l’Obra. No s’acaba aquí el vostre treball apostòlic. Perquè també cal que us adoneu perfectament que feu un apostolat fecundíssim quan us esforceu per orientar amb sentit cristià les professions, les institucions i les estructures humanes en què treballeu i us moveu.

Intentar que aquestes institucions i aquestes estructures es conformin amb els principis que regeixen una concepció cristiana de la vida és fer un apostolat de base molt àmplia, perquè —en encarnar d’aquesta manera l’esperit de justícia— assegureu als homes els mitjans per viure d’acord amb la seva dignitat, i faciliteu que moltes ànimes, amb la gràcia de Déu, puguin respondre personalment a la vocació cristiana.

Quan em sentiu parlar de justícia, no entengueu aquesta paraula en un sentit limitat, perquè —per tal que els homes siguin feliços— no n’hi ha prou amb establir les seves relacions sobre la justícia, que dona a cadascú el que li pertoca amb fredor: jo us parlo de caritat, que suposa i desborda la justícia; i de caritat de Crist, que no és caritat oficial, sinó afecte.