Sembra de pau i d’amor

Per això, en actuar en la societat, fugiu sempre d’enfrontar uns homes amb els altres, perquè un cristià no pot tenir mentalitat de classe, de casta; no n’enfonseu uns per aixecar-ne d’altres, perquè en aquesta actitud s’amaga sempre una concepció materialista: doneu a tothom l’oportunitat de desenvolupar la seva personalitat i d’elevar la seva vida pel treball; i no us conformeu a evitar els odis, perquè ha de ser denominador comú nostre fer una sembra de pau i d’amor.

En emprendre el vostre treball, sigui quin sigui, feu, fills meus, un examen per comprovar, en la presència de Déu, si l’esperit que inspira aquesta tasca és, en realitat, esperit cristià, tenint en compte que el canvi de les circumstàncies històriques —amb les modificacions que introdueix en la configuració de la societat— pot fer que el que va ser just i bo en un moment donat, deixi de ser-ho. Per això en vosaltres ha de ser incessant aquesta crítica constructiva, que fa impossible l’acció paralitzant i desastrosa de la inèrcia.