Així van actuar els primers cristians

Així van actuar els primers cristians. No tenien, per raó de la seva vocació sobrenatural, programes socials ni humans per complir; però estaven penetrats d’un esperit, d’una concepció de la vida i del món, que no podia deixar de tenir conseqüències en la societat en què es movien.

Amb un apostolat personal semblant al nostre, van anar fent prosèlits i, durant la seva captivitat, ja enviava Pau a les esglésies les salutacions dels cristians que vivien al servei de l’emperador⁴⁸. No us commou aquella carta encantadora que dirigeix l’Apòstol a Filemó, que és un testimoni viu de com el ferment de Crist —sense pretendre-ho directament— havia donat un nou sentit, per l’influx de la caritat, a les estructures de la societat heril?⁴⁹

Som d’ahir i ja omplim la terra i tot allò que és vostre: les ciutats, les illes, les places fortes, els municipis, els poblets, els mateixos camps, les tribus, les decúries, el palau, el senat, el fòrum: només us hem deixat, per a vosaltres, els temples, escrivia —poc després d’un segle— Tertulià⁵⁰.