Fills meus, ompliu-vos d’esperança i d’ànim: sense pausa cerquem, doncs, allò que porta la pau i que edifica la comunitat⁵¹. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom⁵².

Recordeu moltes vegades, perquè us serveixi d’esperó, la queixa del Senyor: filii huius sæculi prudentiores filiis lucis in generatione sua sunt⁵³; els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. Paraules dures però molt exactes, perquè, per desgràcia, es compleixen cada dia.

Mentrestant, els enemics de Déu i de la seva Església es mouen i s’organitzen. Amb una constància exemplar, es preparen els seus quadres, mantenen escoles on formen directius i agitadors, i amb una acció dissimulada —però eficaç— propaguen les seves idees i porten, a les llars i als llocs de treball, la seva llavor destructora de tota ideologia religiosa.

Avui, fills meus, el marxisme —en les seves diferents formes— està actiu: sistemàticament, intenta donar fonament científic a l’ateisme i, amb una propaganda incessant, no tant clamorosa com individual, critica tot indici de religió i, configurant-se com una fe i una esperança terrenals, vol substituir la veritable Fe i l’Esperança veritable.

No comprenc aquestes persones que s’anomenen catòliques i que obren els braços al marxisme —tantes vegades condemnat per l’Església com a incompatible amb la seva doctrina—, que donen la mà als enemics de Déu, i als catòlics que no pensen com ells els tracten com a enemics. El catòlic que maltracta altres catòlics, i tracta amb caritat aparent els que no ho són, erra greument, erra contra la justícia, i encobreix el seu error amb una falsa caritat. Perquè la caritat, si no és ordenada, deixa de ser caritat.