Fills meus, de l’enemic el consell⁵⁴. Sigueu avisats i prudents i no us adormiu: hora est iam nos de somno surgere⁵⁵, és hora de treure’s la mandra i la somnolència. No oblideu quins llocs de la terra, que van ser en un altre temps testimonis d’esglésies pròsperes, són actualment un erm, on no es pronuncia el nom de Crist. Seria comoditat intentar justificar aquest fracàs, pensar que està en els plans divins escriure recte amb línies tortes i que, al final, la causa de Déu triomfa sempre. És veritat que Crist triomfa sempre, però, moltes vegades, malgrat nosaltres.

Sense esperit bel·licós ni agressiu, in hoc pulcherrimo caritatis bello, amb una comprensió que acull tothom i col·labora amb tots els homes de bona voluntat —també, sense transigir amb els errors que professen, amb els qui no coneixen o no estimen Jesucrist—, no oblideu que el Senyor va dir: no us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa⁵⁶. És molt fàcil fer atenció només a la mansuetud de Jesús i esquivar —perquè destorben a la comoditat i al conformisme— les seves paraules, divines també, amb les quals ens agullona perquè ens compliquem la vida.