Defensa de la veritat, ofegant el mal en abundància de bé

No ens agrada als homes, en general, dir i mantenir la veritat, perquè és més còmode intentar ser acceptats per tots, no córrer el risc de disgustar-nos amb algú. La nostra actitud ha de ser, fills meus, de comprensió, d’amor. La nostra actuació no s’adreça contra ningú, no pot tenir mai matisos de sectarisme: ens esforcem per ofegar el mal en abundància de bé. El nostre treball no és labor negativa: no és anti-res. És afirmació, joventut, alegria i pau. Però no a costa de la veritat.

Perquè conreem la lliure personalitat de cadascú, els fills de Déu en la seva Obra som gent que sap pensar pel seu compte, que no acull, sense més ni més, els tòpics, els llocs comuns que fan furor —són moda— durant un temps determinat. La nostra formació ens ensenya a fer una labor de tria, que aprofita el que és bo i deixa les altres coses. Moltes vegades caldrà anar —hi hem anat gairebé sempre— a contracorrent, obrint cursos i camins nous. No per afany d’originalitat, sinó per lleialtat a Jesucrist i a la seva doctrina. El més fàcil és deixar-se endur, però les actituds fàcils són també sovint actituds que demostren manca de responsabilitat.

És cert que heu de viure, en tot moment, entre la gent del vostre temps, d’acord amb la seva mentalitat i els seus costums, però sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança⁵⁷ en Jesucrist, no fos cas que, perquè no us hàgiu d’adaptar —ja que us trobeu enmig dels vostres iguals—, no es pugui distingir que sou deixebles del Senyor. Quant de sentimentalisme, por, covardia hi ha en certs afanys d’adaptació!