Fills de la meva ànima, no vegeu darrere les meves paraules res més que un amor molt gran a tots els homes, un cor obert a totes les seves inquietuds i problemes, una comprensió immensa, que no entén de discriminacions ni d’exclusivismes. I enteneu que no és el temor —perquè no tenim por de res ni de ningú, ni de Déu que és el nostre Pare—, sinó el sentiment de responsabilitat del fet que un dia hem de retre compte al Senyor de la nostra missió corredemptora, el que ens apressa —caritas enim Christi urget nos—⁵⁸ a no decaure, a trobar-nos sempre insatisfets de les etapes adquirides, a no adormir-nos sobre els llorers!

Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit⁵⁹, aprofiteu el temps⁶⁰, perquè la vida és breu: ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients⁶¹. Ompliu d’amor aquest pobre món nostre, perquè és nostre: és obra de Déu i ens l’ha donat per heretat: dabo tibi gentes hereditatem tuam et possessionem tuam terminos terrae⁶². Tingueu en compte que el que és possible ho fa qualsevol, i Déu Nostre Senyor ens demana —i ens dona la seva gràcia per aconseguir-ho— que fem coses que us semblaran impossibles.