No us quedeu en idealismes: sigueu realistes. Veieu coses tan grans, tant de camp per treballar, tanta labor i tantes possibilitats, que, després de contemplar-les, pot ser que ja us quedeu satisfets i us oblideu de les coses concretes —hodie, nunc— que han de fer possible que tot això arribi a ser realitat algun dia.

Enmig d’aquesta meravellosa lluita, manteniu-vos serens. Són pernicioses les inquietuds que ens enreden. Corripite inquietos⁶³, amonestava Pau a la comunitat cristiana de Tessalònica. És que sentim a dir —els deia— que alguns de vosaltres viuen desvagats, sense treballar i ficant-se on no els demanen⁶⁴. I els donava el remei únic, que no és cap altre que el compliment del deure: quan fem allò que hem de fer i estem en el que fem, quallen en realitat els grans projectes de Déu. A tots aquests —continuava l’Apòstol— els manem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen⁶⁵.