En l’exercici de les vostres professions, en la vostra vida pública i, generalment, en tot el que és temporal, actueu cadascú amb llibertat i responsabilitat personals, formant les vostres opinions, sempre segons els dictats de la vostra consciència, però amb una diversitat meravellosa. No comprometeu —no podeu comprometre— ni l’Església ni l’Obra, perquè teniu mentalitat plenament laical i, per tant, amiga d’una llibertat que no es limita per altres traves que les que assenyalen la doctrina i la moral de Jesucrist.

El fi i els mitjans de l’Obra de Déu no són temporals: són plenament i exclusivament sobrenaturals, espirituals. L’Obra està al marge, és aliena a interessos humans, polítics, econòmics, etc. És, per la seva naturalesa, transcendent a la societat terrenal i, per tant, no es podrà ancorar mai en una cultura determinada, ni lligar-se a unes circumstàncies polítiques concretes, ni vincular-se a una certa època de la història humana.

De vegades, l’Opus Dei, com a corporació, promou tasques i iniciatives apostòliques. Són labors —d’ensenyament, de propaganda cristiana, assistencials, etc.— conegudes per tothom i obertes a tothom, també als no catòlics i als no cristians, que es duen a terme dins dels termes que indiquen les lleis civils de cada país. Aquestes labors corporatives no constitueixen cap actuació eclesiàstica, perquè són, simplement i senzillament, activitats professionals de ciutadans, tot i que amb entranya i finalitats apostòliques.