No podem oblidar, fills meus, que el Senyor ha dit que el seu regne no és d’aquest món⁹ perquè, en permetre el mal ús de la llibertat humana, ha tolerat que, fins al dia de la collita, creixi la zitzània al mateix temps que el bon blat¹⁰. I el mal ha prosperat! Ja des del bressol de l’Església, fins i tot en vida dels Apòstols, sorgeixen les heretgies i els cismes. Persecucions dels pagans, en els primers temps de la cristiandat, mahometisme, protestantisme, i comunisme ara. En el camp que Déu s’ha fet a la terra, que és heretat de Crist, hi ha zitzània. No només zitzània, abundància de zitzània!

Fins que baixi del cel la ciutat santa, la nova Jerusalem —cel nou i terra nova—¹¹,no hi haurà treva en la batalla que es lliura entre el Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els cridats, escollits i fidels¹² d’una banda, i els servidors de la bèstia i del Fill de la perdició, el qui s’alça i s’enfronta contra tot allò que és tingut per diví o per sagrat: aquest anirà a asseure’s al santuari de Déu i es proclamarà Déu ell mateix¹³.