Apostolat en l’exercici dels deures i drets ciutadans

Us torno a dir, fills meus, que l’apostolat específic que heu de fer el dueu a terme com a ciutadans, amb una fidelitat a l’Estat plena i sincera, d’acord amb la doctrina evangèlica i apostòlica⁷³; amb obediència fidel a les lleis civils; observant tots els deures cívics, sense sostreure-us al compliment de cap obligació i exercint tots els drets, en bé de la col·lectivitat, sense exceptuar-ne imprudentment cap.

D’aquest exercici dels drets ciutadans, en trobem un exemple viu per imitar en l’actitud reiterada de sant Pau, segons es descriu al llibre dels Actes. Amb una fermesa viril, que als timorats els podrà semblar arrogància i que és bonhomia sense apocaments, l’Apòstol exhibeix, quan fa falta, la seva condició de ciutadà romà i exigeix, absent tota humilitat de gargot, que se’l tracti com a tal: a nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos (els lictors) a posar-nos en llibertat!⁷⁴

Amb aquesta enteresa parlava al carceller de Filipos. I és formidable la conversa, plena de gràcia humana, que Pau, a punt de ser fuetejat, sosté a Jerusalem amb el tribú: quan l’estiraven per assotar-lo, Pau va dir al centurió allí present: Us és permès de flagel·lar un ciutadà romà que ni tan sols ha estat jutjat? El centurió, en sentir això, anà a comunicar-ho al tribú: Què fas? Aquest home és un ciutadà romà! El tribú vingué i preguntà a Pau: Digues-me, ets ciutadà romà? Ell respongué: Sí. El tribú replicà: Jo vaig haver de pagar molts diners per obtenir aquesta ciutadania. Pau contestà: Doncs jo la tinc de naixement⁷⁵. Fills meus, sobren els comentaris: preneu-ne exemple.