Filles i fills meus, de la missió que Déu ens ha confiat i del caràcter plenament secular de la nostra vocació es dedueix que cap esdeveniment, cap tasca humana no ens pot ser indiferent. Per aquest motiu, insisteixo a dir-vos que cal que estigueu presents en les activitats socials, que brollen de la mateixa convivència humana o que hi exerceixen un influx directe o indirecte: heu de donar aire i ànima als col·legis professionals, a les organitzacions de pares de família i de famílies nombroses, als sindicats, a la premsa, a les associacions i concursos artístics, literaris, esportius, etc.

Cadascú de vosaltres participarà en aquestes activitats públiques, d’acord amb la seva condició social i de la manera més adequada a les seves circumstàncies personals i, per descomptat, amb pleníssima llibertat, tant en el cas que actuï individualment com quan ho faci en col·laboració amb aquells grups de ciutadans, amb els quals hagi considerat oportú cooperar.

Compreneu molt bé que aquesta participació en la vida pública, de què us parlo, no és activitat política, en el sentit estricte del terme: molt pocs dels meus fills treballen —per dir-ho així— professionalment en la vida política. Jo us parlo de la participació que és pròpia de tot ciutadà, que sigui conscient de les seves obligacions cíviques. Vosaltres us heu de sentir apressats a actuar —amb llibertat i responsabilitat personals—, per totes i les mateixes raons nobles que mouen els vostres conciutadans. Però, a més, us sentiu apressats de manera particular pel vostre zel apostòlic i pel desig de dur a terme una labor de pau i de comprensió en totes les activitats humanes.