Treballant d’aquesta manera, units als vostres conciutadans i removent-los, fent ambient perquè les coses no vinguin imposades sense expressar el sentir legítim de la societat, podreu orientar cristianament la legislació de les vostres comunitats nacionals, sobretot en els punts que són clau en la vida dels pobles: les lleis sobre el matrimoni, sobre l’ensenyament, sobre la moralitat pública, sobre la propietat, etc.

Com pot ser cristiana una legislació en la qual el respecte a la família es basa en el divorci? Quina lògica hi pot haver en algunes societats que s’enorgulleixen de la seva diversitat religiosa i no admeten aquesta diversitat a les escoles públiques, on cada alumne tindria dret a rebre l’educació religiosa d’acord amb la seva fe?

No us adoneu que la propietat privada —amb les limitacions que exigeixi el bé comú— és un instrument de llibertat per a l’home, un bé que s’ha de col·locar entre els fonamentals per al desenvolupament de la persona humana i de la família? Els països on no es respectin aquests drets no són països catòlics ni humans. Veieu el panorama que se us presenta? En aquests punts capitals i en d’altres, haureu de lluitar, i bé!