Treballeu activament amb els nostres cooperadors. Augmenteu-ne el nombre sense por: com més, millor. Ateneu-los, formeu-los: que tinguin sempre labor entre mans, quelcom per fer. Manteniu-los en moviment, com en exercicis esportius. Amplieu contínuament la base de les vostres amistats i feu-los arribar, d’una manera i d’una altra, la doctrina i l’ànim. Tindreu així l’extensió més gran de la xarxa divina, dèbil, però eficaç. I si manteniu la vibració d’aquest bon esperit apostòlic, fareu un bé incalculable —suau i enèrgic— a la tota humanitat.

Ens ajudaran també amb la seva oració i la seva vida amagada les comunitats religioses —en especial de clausura—, que admetem com a cooperadores i que entenen molt bé el nostre esperit de contemplatius al mig del món. Elles són contemplatives des del seu apartament del segle; nosaltres, contemplatius en el si i en les estructures de la societat civil. Dues manifestacions —diverses, específicament diferents— del mateix amor a Jesucrist.

Entre nosaltres, noblement treballant units braç a braç en les tasques apostòliques o ajudant, perquè puguem treballar, hi ha tants amics i cooperadors. I alguns viuen lluny de Déu Nostre Senyor o no el coneixen. Mediteu aquelles paraules de sant Pere: satagite ut, per bona opera, certam vestram vocationem et electionem faciatis⁷⁶. Intenteu que aquests amics nostres, tan fraternalment estimats, continuïn en l’exercici de les seves bones obres; i no dubteu que, si els ajudem amb la nostra oració i amb la nostra amistat lleial —sempre en el màxim respecte a la llibertat personal—, molts rebran la gràcia per fer la seva elecció de cristians.