Proclamar la veritat sense parar

El pitjor del món, fills meus, és que la gent faci barbaritats i no sàpiga que les fa. Proclameu la veritat sense parar, opportune, importune⁷⁹, encara que alguns no ens creguin o no ens vulguin creure. Quidquid recipitur ad modum recipientis recipitur⁸⁰: per això no ens creuen. Ja els podem donar el vi de les noces de Canà, aquell que va ser testimoni del primer miracle de Jesús, la primera manifestació pública de la seva divinitat, que, posat a la consciència d’aquella gent, es convertirà en vinagre. Però continuem posant vi bo, dient la veritat! Com Jesús, cadascun de nosaltres —ipse Christus— ha de poder dir: Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat⁸¹.

Fills meus, abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres d'un mateix cos⁸². Alguna cosa sabem nosaltres, i aquí va molt bé el nosaltres —l’hem patit a la nostra carn—, del dolor de la maledicència, de la mentida i de la calúmnia: onades de llot provocades de vegades per catòlics i, fins i tot, per sacerdots. Omnia in bonum!: com el Nil, després de sortir de mare, fecundava els camps amb el llot, en la seva retirada; a nosaltres, fills meus, aquelles onades d’escombraries ens van omplir de fecunditat.