Tota labor honesta es pot orientar amb esperit cristià i apostòlic

Seria deformació donar cabuda al pensament que l’esfera de l’economia i de les finances no pot ser matèria de labor apostòlica. Aquesta idea, estesa entre persones que procedeixen d’ambients clericals, va acompanyada de la paradoxa que molts d’aquests mateixos homes, no poques vegades, estan ficats —a recer de l’Església— en negocis i en empreses, manejant diners abundants dels altres, que se’n fien perquè s’anomenen catòlics. Algú ha dit —no tan maliciosament— d’aquests tals que tenen els ulls al cel i les mans on caiguin. La reserva i la prevenció, cap a les empreses econòmiques, no són cristianes, perquè és una tasca més que s’ha de santificar.

Tanmateix, aquest recel ha tingut —i continua tenint— un gran influx entre els catòlics i, en no poques ocasions, els ha retret de fer el bé amb el seu treball en aquest camp de l’economia, o han treballat, però amb consciència culpable, si no és que han deixat aquestes tasques humanes a l’arbitri de persones hostils a l’Església, que han sabut i saben utilitzar-lo per fer abundant mal a les ànimes.

Fins a tal punt això és així, que és divertit llegir alguna consideració pietosa de la tradició eclesiàstica —que es justifica, sens dubte, per la mentalitat i l’ambient de l’època—, en què s’afirma que Pere, després de la resurrecció del Senyor, va poder tornar al seu ofici de pescador —perquè és ofici honest pescar—, però que a Mateu no li va ser lícit tornar a la seva professió, perquè hi ha negocis que és impossible exercir sense greu risc de pecat o, simplement i planerament, sense cometre pecat. I l’ofici de Mateu era d’aquests⁸⁴.

Cal acabar amb aquests errors, creats per gent que professava el contemptus saeculi: la vostra mentalitat laical no entén que hi hagi cap mal en el fet d’exercir els negocis o les finances, perquè sabeu sobrenaturalitzar aquestes tasques, com totes les altres, i orientar-les amb esperit cristià i apostòlic.