I ja que parlem d’aquesta matèria, us vull dir que —per desgràcia— no és veritat el que diuen els qui parlen de les nostres activitats en el camp econòmic, que són poc menys que inexistents: les normals, per a la vida i el desenvolupament d’una família nombrosa i pobra. Tant de bo fossin mil vegades més!

Totes les societats —de qualsevol estil— han de moure fons econòmics, per complir la seva finalitat. Llàstima que no tinguin raó, quan murmuren així de nosaltres! Fins i tot llavors —quan tinguessin raó—, l’Obra continuaria sent pobra, com ho serà sempre; perquè ha de sostenir a tot el món tantes labors apostòliques, que són deficitàries; perquè ha de formar els seus membres, durant tota la vida, i això costa diners; perquè ha d’atendre els socis malalts i ancians; perquè sempre tindrem, i cada dia en més nombre, la beneïda càrrega d’ajudar econòmicament els pares dels membres de l’Obra, ancians o malalts, que necessiten ajuda per sostenir-se, etc.

En qualsevol cas, aquestes activitats econòmiques, si existeixen —i han d’existir com més aviat millor—, les farem sempre respectant les lleis del país, pagant contribucions i taxes, com el ciutadà que compleix millor: no volem viure de privilegis, no és la nostra manera de fer.