De vegades, aquesta gent murmuradora pertany a algun grup oficial, que es reparteix els diners dels contribuents, contra la voluntat dels ciutadans del país; i alhora voldrien que nosaltres no poguéssim respirar, que no tinguéssim dret al treball ni a sacrificar-nos, vivint d’una manera pobra, per sostenir i tirar endavant obres de beneficència, d’educació, de cultura, de propaganda cristiana. Són enemics de la llibertat —s’entén, de la llibertat dels altres—, i volen fer discriminacions entre els ciutadans.

Totes les associacions, de qualsevol gènere que siguin —religioses, artístiques, esportives, culturals, etc.—, necessàriament han de tenir i moure alguns diners per sostenir els mitjans necessaris en el compliment de les seves finalitats: qui d’això en faci motiu d’escàndol, demostra almenys que és un insensat.

Quan es parla d’associacions religioses, apareixen immediatament com a exemple la Societat Bíblica o l’Exèrcit de salvació⁸⁵, que té banques, societats d’assegurances, etc. Ningú s’escandalitza: necessiten aquests mitjans per fer les seves labors de propaganda i de beneficència. En molts Estats, a més de no criticar les activitats econòmiques d’aquestes associacions religioses, no els posen impostos; els dispensen de pagar-los, per la labor social que fan.

És de justícia, per tant, que —a tot el món— les entitats oficials ens facin préstecs i, fins i tot, donatius. Quan sigui així, no faran res més que complir amb el seu deure; perquè, amb la nostra labor pública i social, els descarreguem de part de les seves obligacions: aquestes autoritats, si ajuden de la mateixa manera que a altres institucions culturals i de beneficència, no faran res més que el que és just.