Us dic a vosaltres, filles i fills meus, que heu estat cridats per Déu per formar una llar, que us estimeu, que us tingueu sempre l’amor il·lusionat que us vau tenir quan festejàveu. Pobre concepte té del matrimoni, que és un ideal i una vocació, el que pensa que l’alegria s’acaba quan comencen les dificultats i els contratemps que la vida porta amb si mateixa.

És llavors quan l’amor s’enforteix, quan es fa més fort que la mort: fortis est ut mors dilectio⁹⁰. Les torrenteres de les penes i de les contradiccions no són capaces d’apagar el veritable amor: us uneix més el sacrifici generosament compartit —aquæ multæ non potuerunt extinguere caritatem—⁹¹ i les moltes dificultats, físiques o morals, no podran apagar l’afecte.

El vostre matrimoni serà, d’ordinari, molt fecund. I, si Déu no us concedeix fills, dedicareu les vostres energies amb més intensitat a l’apostolat, que us donarà una fecunditat espiritual esplèndida. El Senyor sol coronar les famílies cristianes amb corona de fills, us he dit moltes vegades. Rebeu-los sempre amb alegria i agraïment, perquè són regal i benedicció de Déu i una prova de la seva confiança.