La facultat d’engendrar és com una participació del poder creador de Déu, de la mateixa manera que la intel·ligència és com una guspira de llum de l’enteniment diví. No encegueu les fonts de la vida. Sense por! Són criminals —i no són ni cristianes ni humanes— aquestes teories que intenten justificar la necessitat de limitar els naixements amb falses raons econòmiques, socials o científiques que, quan s’analitzen, no s’aguanten per enlloc. Són covardia, fills meus; covardia i afany de justificar el que és injustificable.

És de lamentar que aquestes idees procedeixin moltes vegades de casuístiques, plantejades per sacerdots i religiosos, que s’entremeten imprudentment on ningú no els crida, manifestant de vegades una curiositat morbosa i demostrant que tenen poc amor a l’Església —entre altres coses—, perquè el Senyor ha volgut posar el sagrament del matrimoni com a mitjà, per al creixement i l’extensió del seu Cos Místic.

No dubteu que la disminució dels fills en les famílies cristianes redundaria en la disminució del nombre de vocacions sacerdotals, i d’ànimes que es vulguin dedicar per tota la vida al servei de Jesucrist. Jo he vist força matrimonis que, tot i que Déu només els ha donat un fill, han tingut la generositat d’oferir-lo a Déu. Però no són gaires els que ho fan així. A les famílies nombroses és més fàcil comprendre la grandesa de la vocació divina i, entre els seus fills, n’hi ha per a tots els estats i camins.