Doneu a tots els homes l’exemple de la vostra austeritat cristiana i del vostre sacrifici. El Senyor ens ha dit: si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix⁹⁷. Ell ens ha fet sentir, fills meus, la fecunditat de veure’ns trepitjats, desfets al cup, com el raïm, per convertir-nos en vi de Crist!

En tot moment, sigueu serens —ni violents, ni agressius, ni exaltats—, amb aquesta serenitat, que és una manera de comportar-se que exigeix l’exercici de les virtuts cardinals. La consciència viva de la nostra filiació divina us donarà aquesta serenitat, perquè aquest tret típic del nostre esperit va néixer amb l’Obra, i el 1931 va prendre forma⁹⁸: en moments humanament difícils, en els quals tenia tanmateix la seguretat del que és impossible —del que avui contempleu fet realitat—, vaig sentir l’acció del Senyor que feia germinar al meu cor i als meus llavis, amb la força de quelcom imperiosament necessari, aquesta tendra invocació: Abba! Pater! Estava jo al carrer, en un tramvia: el carrer no impedeix el nostre diàleg contemplatiu; la bullícia del món és, per a nosaltres, lloc d’oració. Probablement vaig fer aquella oració en veu alta, i la gent em devia prendre per boig: Abba! Pater! Quina confiança, quin descans i quin optimisme us donarà, enmig de les dificultats, sentir-vos fills d’un Pare, que tot ho sap i tot ho pot.

Fills meus, us exhorto a avançar encara més: tingueu com un honor de viure en pau, ocupar-vos cadascú de la seva feina i treballar amb les pròpies mans, tal com us vam manar. Així el vostre comportament serà ben vist dels qui no creuen i no caldrà que depengueu de ningú. Que la pau de Crist regni en els vostres cors⁹⁹.

Us beneeix amb tota l’ànima el vostre Pare.

Roma, 9 de gener de 1959