Als vostres primers germans els feia notar que érem pocs. I amb una seguretat ferma els deia: millor! Que davant hi ha multituds? Però nosaltres estem units per l’amor. I ells, tot i que aparentment estan units, de fet viuen disgregats, perquè els va unir l’odi: l’odi que ha existit sempre, l’odi que brolla de la vida egoista, de la lluita eterna de les criatures rebels contra el seu Creador. I els afegia: volem ser més? Doncs siguem millors!

Fills de la meva ànima, l’efecte del llevat no es produeix bruscament, ni de manera violenta ni parcial, sinó amb lentitud, sense pressa, per la virtut intrínseca que actua sobre tota la massa. I podeu comprovar —avui que som, per la gràcia de Déu, multitud— l’acció d’un ferment: d’aquells pocs de la primera hora que van tenir fe en Déu i en aquest pobre pecador, que han estat —com ho sou actualment vosaltres, en un ambient gairebé universal— un llevat eficaç, per la força de la vida sobrenatural, del treball i de l’esperit gustós de sacrifici.