Cadascun dels dies, fills estimadíssims, ha de presenciar el nostre afany per complir la missió divina que, per la seva misericòrdia, ens ha encomanat el Senyor. El cor de nostre Senyor és cor de misericòrdia, que es compadeix dels homes i s’hi acosta. La nostra entrega, al servei de les ànimes, és una manifestació d’aquesta misericòrdia del Senyor, no sols vers nosaltres, sinó vers la humanitat sencera. Perquè ens ha cridat a santificar-nos en la vida corrent, diària; i a ensenyar als altres —providentes, non coacte, sed spontanee secundum Deum,¹ no pas per obligació, sinó de bon grat, per amor a Déu— el camí per santificar-se cadascú en el seu estat, enmig del món.

Veié Jesús una gran gentada —ens explica l’Evangeli—, i se’n compadí.² Fills meus, el Senyor té posats els ulls i el cor en la multitud, en tota la gent; nosaltres també, com Jesús: aquesta és la raó de la crida divina, que hem rebut.