Molt clar és, doncs, el nostre camí: les coses petites. Es pot comparar la nostra vida, sent nosaltres homes ferms i forts, a la d’un nen petit —ho haureu vist tantes vegades— a qui porten de passeig pel camp, i recull una floreta, i una altra, i una altra. Flors petites i humils, que passen inadvertides als grans, però que ell —com que és nen— veu, i les ajunta fins que en fa un pom, per oferir-lo a la seva mare, que se’l mira amb mirada d’amor.

Som criatures davant de Déu, i si considerem així la nostra vida ordinària, en aparença sempre igual, veurem que les hores de les nostres jornades s’animen, que estan plenes de meravelles, diverses entre si i totes boniques. N’hi ha prou de no tancar els ulls a la llum divina, perquè nostre Senyor ens està parlant constantment en mil petits detalls de cada dia.