Contemplatius enmig del món

Si en les coses petites hi ha la nostra lluita, d’aquestes coses hem de prendre ocasió per al nostre diàleg amb Déu. És possible que hi hagi gent que, com aquells homes forts que en tenen prou amb fer només un gran àpat al dia, mantinguin la tensió interior gràcies a una llarga estona d’oració; nosaltres som criatures que necessiten, per mantenir-se, molts petits menjars: tenim sempre necessitat de nou aliment.

Cada dia hi ha d’haver alguna estona dedicada especialment al tracte amb Déu, però sense oblidar que la nostra oració ha de ser constant, com el batec del cor: jaculatòries, actes d’amor, accions de gràcies, actes de desgreuge, comunions espirituals. Quan caminem pel carrer, quan tanquem o obrim una porta, quan albirem de lluny el campanar d’una església, en començar els nostres quefers, mentre els fem i quan els acabem, tot ho referim a nostre Senyor. Estem obligats a fer de la nostra vida ordinària una oració continuada, perquè som ànimes contemplatives enmig de tots els camins del món.