Nostre Senyor ens vol humils: aquesta humilitat no vol dir que no arribeu a on heu d’arribar en el terreny professional, en el treball ordinari, i, per descomptat, en la vida espiritual. Cal arribar-hi, però sense buscar-vos a vosaltres mateixos, amb rectitud d’intenció. No vivim per a la terra, ni per a la nostra honra, sinó per a l’honra de Déu, per a la glòria de Déu, per al servei de Déu: només això ens mou.

Déu s’ha volgut servir de vosaltres, de la vostra lluita per assolir la santedat i fins i tot dels vostres talents humans. Recordeu sempre el mandat de Crist: que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.²⁴ Per a Ell tota la glòria, tot l’honor: soli Deo honor et gloria in saecula saeculorum;²⁵ només a Déu hem de donar l’honor i la glòria, pels segles sense fi.

No deixeu de meditar les paraules de l’Apòstol: què és Apoŀló?, què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. Jo vaig plantar, Apoŀló va regar, però és Déu qui feia créixer. Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.²⁶

No oblideu que és senyal de predilecció divina passar ocults. A mi m’enamora el text de l’Evangeli en què sant Joan, en descriure un grup dels deixebles, ens diu: es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.²⁷ Tinc una gran simpatia a aquests dos, dels quals ni tan sols se sap el nom, perquè passen inadvertits. Em produeix una gran alegria pensar que es pot viure tota una vida d’aquesta manera: ser apòstol, ocultar-se i desaparèixer. Encara que de vegades costi, és molt bonic desaparèixer: Illum oportet crescere, me autem minui.²⁸