Fills meus, fe. Considereu el que escriu sant Pau als de Corint: modicum fermentum totam massam corrumpit,³² una mica de llevat fa pujar tota la pasta. Estigueu units en l’amor de Déu, en el tracte confiat amb Jesús, en la devoció filial a Maria santíssima. Si sou fidels, com a fruit de la vostra entrega callada i humil, el Senyor —per les vostres mans— obrarà meravelles. Es tornarà a viure aquell passatge de sant Lluc: els setanta-dos deixebles van tornar plens d’alegria i deien: Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.³³

Fills meus: date, et dabitur vobis: mensuram bonam, et confertam, et coagitatam, et supereffluentem dabunt in sinum vestrum;³⁴ doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Doneu molt i tindreu molt: compreneu, i acabarem sent compresos; vulgueu bé a tothom, i acabarem sent estimats de tothom.

Escolteu sempre en el vostre cor aquell clam del Senyor, que ha remogut tantes ànimes, també la meva: ignem veni mittere in terram, et quid volo nisi ut accendatur?;³⁵ he vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Encesos en aquest foc diví vosaltres i jo, veurem com es depura la nostra vida: com aprenem a lluitar contra els nostres errors, a adquirir la perfecció cristiana, la bona deïficació.

Només així, amb Amor —caritat de Crist— i amb la humilitat del coneixement propi, podrem tenir veu, per dir al Senyor nostre, non verbo neque lingua, sed opere et veritate³⁶ —no amb la llengua, sinó amb les obres i de veritat— que volem seguir les seves petjades; només així sabrem respondre a la crida de Déu amb un crit de vertadera entrega, de correspondència a la gràcia divina: ecce ego, quia vocasti me!;³⁷ soc aquí, he sentit que em cridaves!

Us beneeix afectuosament el vostre Pare.

Madrid, 24 de març de 1930