Fer conèixer aquesta crida a tots els homes

Us he dit, des del primer dia, que Déu no espera de nosaltres coses extraordinàries, singulars; i que vol que portem aquesta beneïda crida divina per tot el món, i que inviteu molta gent a seguir-la. Però el nostre proselitisme^* l’hem de fer amb senzillesa, amb l’exemple de la nostra conducta: mostrant que molts —si no tothom— poden, amb la gràcia de Déu, convertir en camí diví la vida ordinària i corrent, igual com vosaltres heu sabut fer divina la vostra vida, també corrent i ordinària.

La nostra manera de ser ha d’estar amarada de naturalitat, perquè se’ns puguin aplicar aquelles paraules de la sagrada Escriptura: Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal.⁸ Com que aquesta senzillesa cristaŀlina, que hem de procurar tenir dins nostre, no pot ser curtedat —sense misteris ni secrets, que no en necessitem ni en necessitarem mai—, tingueu en compte allò que es llegeix a l’Eclesiàstic: non communices homini indocto, ne male de progenie tua loquatur;⁹ no facis bromes amb un ximple, no fos cas que els teus avantpassats fossin deshonrats.