La missió sobrenatural que hem rebut no ens porta a distingir-nos i a separar-nos dels altres; ens porta a unir-nos a tothom, perquè som iguals que els altres ciutadans de la nostra pàtria. Som, ho repeteixo, iguals que els altres —no, com els altres— i hi tenim en comú les preocupacions de ciutadà, de la professió o de l’ofici que ens és propi, les altres ocupacions, l’ambient, la manera externa de vestir-nos i d’actuar. Som homes o dones corrents, que no ens diferenciem en res dels nostres companys i coŀlegues, dels que conviuen amb nosaltres en el nostre ambient i en la nostra condició.

M’agrada expressar-me en paràboles, i més d’una vegada he comparat aquesta missió nostra, seguint l’exemple de nostre Senyor, a la del llevat que, des de dins de la pasta,¹⁰ la fermenta fins a convertir-la en pa bo. He gaudit, en les meves temporades d’estiu, quan era una criatura, veient fer el pa. Llavors no pretenia treure’n conseqüències sobrenaturals: m’interessava perquè les serventes em portaven un gall, fet amb aquella pasta. Ara recordo amb alegria tota la cerimònia: era un veritable ritu preparar bé el llevat —un grapadet de massa fermentada, provinent de la fornada anterior—, que s’afegia a l’aigua i a la farina cernuda. Feta la mescla i pastada, la cobrien amb una flassada i, ben abrigada, la deixaven reposar fins que s’inflava a més no poder. Després, ficada a trossos dins el forn, en sortia aquell pa bo, ple d’ulls, meravellós. Perquè el llevat estava ben conservat i preparat, es deixava desfer —‍desaparèixer— enmig d’aquella quantitat, d’aquella multitud, que li devia la qualitat i la importància.

Que s’ompli d’alegria el nostre cor pensant a ser això: llevat que fa fermentar la pasta. La nostra vida no és egoista: és lluitar en primera línia, és ficar-nos dins el torrent de la societat, passant inadvertits; i arribar a tots els cors, fent en tots la gran tasca de transformar-los en bon pa, que sigui la pau —el goig i la pau— de totes les famílies, de tots els pobles: iustitia, et pax, et gaudium in Spiritu Sancto;¹¹ la justícia, la pau i el goig de l’Esperit Sant.

Però, per ser llevat, cal una condició: que passeu inadvertits. El llevat no fa efecte si no es fica dins la massa, si no s’hi confon. No em cansaré de repetir-vos, fills meus, que no us heu de distingir en res dels altres; que la vostra aspiració ha de ser la de romandre on érem, sent el que som: cristians corrents, persones que fan una vida ordinària i senzilla.