Senzillesa, sense cap mena de secret

Heu de viure amb senzillesa —us he dit—, amb discreció, la vostra amorosa entrega al Senyor; heu d’estar previnguts contra la curiositat agressiva d’alguns, i tractar amb delicadesa extrema tot allò que es refereix a la intimitat de la vostra vida apostòlica.

Tot i que sé que no us fa falta, perquè coneixeu bé l’esperit que Déu ens demana que visquem, vull fer un advertiment: discreció no és misteri, ni secret; és, senzillament, naturalitat. A l’Obra no hem tingut mai, ni en tindrem, cap secret, hi insisteixo: no ens fan falta.

Abomino del secret. Quan algun cop una persona ha vingut a veure’m i m’ha dit: li parlaré en secret, li he respost: doncs posi’s de genolls, que a mi no m’agrada cap més secret que el del sagrament de la Penitència. Si vol, es refia d’un amic i d’un senyor; si no, de genolls i en confessió.