Santificar la vida corrent

La vostra vida i la meva han de ser, per tant, vulgars: procurem fer bé —cada dia— les mateixes coses que tenim obligació de viure; fem al món la nostra missió divina, complint el petit deure de cada instant. Més ben dit, esforçant-nos per complir-lo, perquè de vegades no ho aconseguirem i, quan arribi la nit, a l’examen haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només et puc oferir defectes, però, amb la teva gràcia, arribaré a poder anomenar-me vencedor.

La nostra vida sobrenatural, la nostra divinització, no ens ha de portar a la beneiteria de pensar que no tenim errors: moltes vegades només tindrem imperfeccions, contra les quals lluitem amb la gràcia de Déu i amb l’esforç de la nostra voluntat. Aquesta lluita, aquesta perseverança en la tasca sobrenatural de fer divina la vida ordinària, és el que ens demana nostre Senyor, per la crida específica que hem rebut d’Ell.