Euntes ergo docete omnes gentes¹; aneu i ensenyeu a tota la gent. Vint segles fa que l'Església Santa de Jesucrist, fidel al mandat del seu Fundador, compleix la missió d'ensenyar a tots els homes el camí de la Salvació, de la Veritat i de la Vida. I ha experimentat sempre –de vegades en períodes històrics de particular turbulència– el compliment d'aquella promesa del Senyor: et ecce ego vobiscum sum omnibus diebus, usque ad consummationem saeculi²; i jo seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.

Des d'aquells humils començaments, quan els Apòstols van rebre de Déu la missió d'anunciar l'Evangeli per tota la terra, sumida en l'obscuritat de l'error, s'ha recorregut un sender llarg i, malgrat la resistència que els homes posem a la llum, podem repetir amb alegria aquelles paraules de l'Escriptura: ¿No sentiu com crida la Saviesa, com aixeca la veu la intel·ligència? Dalt les altures, dominant la ruta, a la cruïlla dels camins, es planta; vora les portes d'accés a la ciutat, a les seves entrades³.

Però encara és molt el que falta per preparar els qui formen el poble sant perquè exerceixin el ministeri d'edificar el cos de Crist, fins que tots plegats arribem a la unitat en la fe i en el coneixement del Fill de Déu, a formar l'home perfecte, a la talla pròpia de la plenitud del Crist⁴.