Tribue sermonem compositum in ore meo, posa a la meva boca paraules apropiades en la presència de qui et contradiu. De la disputa violenta —de la discussió— no en surt la llum: la passió ho impedeix. Per això cal saber escoltar l’interlocutor i parlar serenament, encara que de vegades això suposi un esforç interior de domini, de mortificació meritòria, perquè en aquest acte ja hi ha una raó sobrenatural que l’encoratja.

No tingueu cap mena de dubte que de vegades es creu que té tota la raó, i només es té una raó parcial, relativa; un objecte que per a uns és còncau, per a d’altres és convex: només depèn del punt de vista. És just, per tant, estudiar amb calma, fredament, les raons dels altres i posar-se a considerar la posició mental de qui ens contradiu.