Vivint en amistat amb Déu —la primera que hem de conrear i augmentar—, sabreu aconseguir molts i veritables amics: la labor que ha fet i fa contínuament el Senyor amb nosaltres, per mantenir-nos en aquesta amistat seva, és la mateixa labor que vol fer amb moltes altres ànimes, servint-se de nosaltres com a instrument.

Ja us he dit, fills meus, que crec en l’amistat humana: amico fideli, nulla est comparatio, no hi ha res comparable a l’amic fidel. L’amistat és un tresor que hem d’estimar en el seu gran valor humà i aprofitar també com a mitjà per portar ànimes a Déu.

Us puc dir que em sento amic de tot el món, com us heu de sentir vosaltres, perquè busquem el bé de totes les ànimes sense excepció. Per molt allunyat que estigui un home del Senyor, per molt que manifesti la seva enemistat, hem de pensar amb sant Agustí que no hem de desesperar de la seva conversió, perquè fins i tot entre els que són obertament adversaris s’oculten amics predestinats, encara que ni ells mateixos ho sàpiguen.