És veritat que és millor confiar en Déu que en els homes, bonum est confidere in Domino, quam confidere in homine. Per això us dic: dipositeu, sobretot, la vostra confiança en Déu, però tingueu també confiança en els vostres germans. Amb la vostra caritat, amb la vostra comprensió, sembrant sempre amb la prudència deguda —però a mans plenes— la seguretat al voltant vostre, feu difícil, impossible, que els homes no se sentin obligats a correspondre a la caritat oberta del vostre tracte.

Alhora, amb el respecte i l’amor que professem a la llibertat de les consciències, a través d’aquest apostolat de la confidència i de l’amistat, fiqueu-vos en la vida dels altres —com Jesucrist es va ficar en la nostra— i feu proselitisme incansablement: perquè ningú amb vocació a l’Obra no es pugui excusar com els treballadors ociosos de la paràbola: quia nemo nos conduxit, perquè ningú els va dir res.

Penseu, a més, que tenim el dret i el deure d’assegurar, a aquesta meravellosa Família nostra, tots els fills que el Senyor té disposats des de l’eternitat: perquè perduri mentre hi hagi homes sobre la terra, perquè Jesucrist prengui possessió de tantes ànimes, que tenen fam i set de Déu.