Les característiques tan peculiars d’aquesta vocació nostra porten implícites el plantejament i la solució —amb fórmules adequades—de molts problemes de caràcter teològic, ascètic i jurídic, que necessàriament han de costar temps i feina; també perquè moltes persones, fins i tot amb bona voluntat i amb determinada competència en les diverses manifestacions de l’apostolat i de la vida de l’Església, tardaran a comprendre’ns: ja us ho he dit.

Però, sobretot, perquè aquesta realitat social i apostòlica que Déu ha promogut en el si de l’Església, proposa problemes que són molt diferents —també en la manera de plantejar-los— dels problemes propis de l’estat religiós; i encara que de vegades sembli, als qui no comprenguin el nostre camí, que algunes qüestions són comunes, les solucions inevitablement han de ser diferents.