Convençuts com estem de la naturalesa sobrenatural de l’Obra de Déu, hem d’aconseguir que la forma jurídica respongui plenament a l’esperit que estem vivint. No podem vestir un vestit aliè, hem de vestir un vestit fet a mida, sense que aquesta necessitat suposi, de cap manera, un desig de singularitzar-se: és això condició indispensable per assegurar la nostra vida interior i per a la nostra mateixa perseverança, i per a l’eficàcia espiritual autèntica de l’Obra en el servei de l’Església.

Només així podrem correspondre generosament i fidelment a la vocació específica que hem rebut; només d’aquesta manera ens serà factible complir la tasca que ens ha estat encomanada, amb mitjans ascètics i a través de formes apostòliques que responen plenament a les finalitats pròpies de la nostra vocació. Dic, per tant, a cadascú de vosaltres: caminante, no hay camino; se hace camino al andar.

D’aquesta manera s’evitarà també que, per temor, per pensar que venim a competir amb altres institucions apostòliques que treballen a l’Església, temor del tot infundat, hi hagi —ho estem patint— qui se senti mogut a posar obstacles a la nostra labor, oposant-se a la nostra llibertat de fills de Déu i comprometent l’admirable unitat i varietat de l’apostolat de l’Església, riquesa multiforme de l’Esperit del Senyor.