El cel s’entesta, fills meus, a aconseguir que l’Obra es faci. Les dificultats humanes —penseu, per exemple, en l’experiència dolorosa dels tres anys de guerra civil a Espanya; o en la nova guerra mundial, que sembla que amenaça l’expansió de l’Obra a altres països i a altres continents— són dificultats que no han pogut ni podran frenar el vigor i l’abast de la nostra labor sobrenatural.

Tampoc la pobresa absoluta en què vivim, la falta de vegades dels mitjans humans més indispensables, són obstacles o dificultats que valgui la pena considerar: més aviat constitueixen un estímul poderós i un esperó, perquè aquesta escassetat de recursos representa una prova externa més que veritablement estem seguint les petjades de Crist.

Menys encara ens podran aturar, o disminuir la fermesa del nostre pas —anem al pas de Déu—, les dificultats de comprensió que el nostre camí trobi, perquè ningú no pot frenar una impaciència santa, divina, per servir a l’Església i les ànimes.

Augmenteu, doncs, la vostra fe i confiança en Déu. I tingueu també una mica de fe i de confiança en el vostre Pare, que us assegura que actueu en la veritat, obeint la Voluntat de Déu Nostre Senyor, i no la feble voluntat d’un pobre sacerdot... que no volia, que no va pensar ni va desitjar mai fer una fundació.