Per tant, filles i fills de la meva ànima, reseu i sigueu fidels —multum enim valet deprecatio iusti assidua—, que l’oració val molt, i ha estat i ha de ser sempre la nostra gran arma. Treballeu i estigueu alegres, serens i segurs, en la correspondència a la vostra vocació, a l’esperit senzill i sincer de l’Opus Dei: filii lucis estis et filii diei, tots sou fills de la llum i del dia, i enmig de la claredat del carrer caminem en la resplendor del sol.

Quan penso en vosaltres i en els vostres desitjos de fidelitat —i us tinc contínuament presents—, sento la necessitat de repetir-vos amb paraules de la Sagrada Escriptura: us tinc tota la confiança i estic molt orgullós de vosaltres. Em sento ple de consol i desbordant de joia enmig de tantes tribulacions com passem.

Que bo que és el Senyor, que ens ha buscat, que ens ha fet conèixer aquesta manera santa de ser eficaços, de lliurar la vida senzillament, d’estimar les criatures totes en Déu i de sembrar pau i alegria entre els homes! Jesús, que bo que ets, que bo!: Iesu, Iesu, esto mihi semper Iesus!

Demano a Déu, fills meus, que aquesta alegria i aquesta pau, en unió amb Jesucrist, Senyor Nostre, i amb Santa Maria, la Nostra Mare, us acompanyin sempre.

Us beneeix en el Senyor vostre Pare.

Madrid, 11 de març de 1940

Cf. Jr 10, 10.

Cf. Rm 3, 4.

Cf. Jn 14, 6.

Ga 4, 19.

S. Joan Crisòstom, In Matthaeum homiliae 1, 5 (p. 57, col. 20).

1 Jn 3, 2.

Cf. Gn 2, 1.

Gn 1, 31.

Ga 4, 5.

Cf. Rm 6, 4–5.

Cf. Ef 1, 9–10.

Cf. Col 1, 20.

Ef 5, 1.

1 Jn 3, 1.

Cf. Jn 1, 14.

Jn 1, 4.

Cf. Jn 1, 5.

Jn 1, 5.

Cf. 1 Jn 4, 8.

Cf. Lc 12, 49.

1 Jn 1, 3–4.

1 Co 4, 7.

1 Jn 1, 8.

1 Jn 2, 1–2.

Ef 3, 17–18.

1 Jn 2, 6.

1 Jn 2, 7–11.

Cf. Rm 5, 5.

Jn 17, 23.

Jn 13, 34.

Pr 18, 19.

2 Co 5, 14.

Cf. 1 Jn 3, 18.

Cf. 1 Jn 4, 20.

Cf. Jn 3, 16.

Rm 8, 14–17.

Sl 2, 8.

1 Co 3, 22–23.

Mt 5, 14.16.

Rm 6, 22.

Cf. Lv 6, 12.

Mt 11, 28.

Ap 3, 20.

Ap 22, 12.

Cf. Mt 11, 12.

Lc 24, 29.

Cf. Jn 17, 22.

Jn 17, 11.15–16.

Jn 12, 32.

Cf. Gn 2, 15.

Mt 5, 48.

1 Sa 3, 9.

Col 3, 23–24.

Ga 4, 31.

Ef 2, 19.

Jn 7, 5.

Jn 16, 30: «ara veiem que ho saps tot»(T. de l’E.).

Ef 5, 8.

2 Co 12, 9.

Tertul·lià, Apologeticum, 50, 3 (FC 62, p. 296).

Jn 14, 6.

Cf. Mt 16, 24.

Cf. 1 Co 7, 7.

1 Co 5, 6.

1 Ts 4, 3.

Jn 17, 23.

Mt 6, 18. «El teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà» (T. de l’E.).

Is 43, 1. «No tinguis por, que jo t’allibero. T’he cridat pel teu nom: ets meu» (T. de l’E.).

Sl 19[18], 6–7.

Sl 77[76], 15.

Jm 1, 17.

Ez 1, 14.

Ct 7, 14.

Mt 13, 52.

Jn 3, 8.

Sl 25[24], 3.

Sl 103[102], 5. «Et sacia dels béns que desitjaves, i tu et rejoveneixes com una àguila» (T. de l’E.).

Sl 96[95], 1.

S. Justí, Apologiae pro christianis I, 14 (SC 507, p. 162–165).

Fl 1, 8.

Sl 88[87], 2–3.

Sl 104[103], 10.

Act 19, 2.

Cf. Mt 11, 25.

Cf. Act 2, 4-6.

Cf. Jn 7, 38.

Act 1, 1.

2 Pe 1, 10.

2 Co 2, 15.

Cf. Jn 3, 1–3.

Tb 12, 6–7.

2 Co 1, 12.

1 Co 12, 13.

Mt 12, 35.

Cf. 1 Co 10, 17.

Ga 3, 28.

Cf. Jn 1, 14.

Cf. Ef 4, 15.

Sl 4, 5; Ef 4, 26.

Est 14, 13.

Si 6, 17.

Si 6, 15.

S. Agustí d’Hipona, De Civitate Dei, I, c. 35 (CChr.SL 47, p. 33).

Jm 1, 8.

Sl 118[117], 8.

Mt 20, 7.

Cf. Jn 6, 35.

Antonio Machado, Campos de Castilla, “Proverbios y cantares” XXIX.

2 Co 4, 1–6.

Jm 5, 16.

1 Ts 5, 5.

2 Co 7, 4.