Com primer fruit espiritual de la labor que es fa amb els nois s'aconsegueix que tinguin, generalment ja des del començament, una convenient freqüència de sagraments. I amb el bon aprofitament dels mitjans de l'obra de sant Rafael, reben una sòlida formació doctrinal, aprenen a ser ànimes d'oració, a viure en presència de Déu enmig dels quefers ordinaris de cada dia, a donar sentit cristià a la feina –intel·lectual o manual– i a tenir esperit de sacrifici.

En una paraula, se'ls ensenya a portar una vida de pietat forta i profunda, a estimar singularment la Trinitat Beatíssima, la Santíssima Verge, la Santa Església, el Papa, l'Obra; i a manifestar –amb la seva conducta– que busquen una unitat de vida, lluitant perquè les seves obres s'acomodin a la seva fe, servint-se de la feina com a mitjà i ocasió d'apostolat.

Quan vegem en els joves un fals esperit de suficiència i l'afany de no respectar els pares i mestres –els vells, en diuen–, comprendrem i estimarem més aquesta tasca de sant Rafael, considerant les paraules de sant Joan Crisòstom: a la infància i a la infantesa succeeix la joventut, mar on bufen els vents impetuosos, com a l'Egeu, en anar acreixent-se la concupiscència.

És l'edat en la qual cap menys la correcció, no sols perquè les passions són més violentes, sinó perquè els pecats s’amonesten menys, perquè han desaparegut mestres i pedagogs. Quan els vents són més impetuosos i el pilot és més flac i no hi ha ningú que ajudi, considereu que gros ha de ser el naufragi.