El proselitisme és la millor manifestació de caritat amb les ànimes. Sempre us he dit que cadascú –després d'encomanar les coses al Senyor– ha de procurar almenys dues vocacions a l'any, seguint aquell mandat diví: compelle intrare, que és una invitació, una ajuda a decidir-se, mai –ni de lluny– una coacció.

Perquè és característica capital del nostre esperit el respecte a la llibertat personal de tots, el compelle intrare, que heu de viure en el proselitisme, no és com una empenta material, sinó l'abundància de llum, de doctrina; l'estímul espiritual de la vostra oració i del vostre treball, que és testimoniatge autèntic de la doctrina; el cúmul de sacrificis, que sabeu oferir; el somriure, que us ve a la boca, perquè sou fills de Déu: filiació, que us omple d'una serena felicitat –encara que en la vostra vida, a vegades, no faltin contradiccions–, que els altres veuen i envegen. Afegiu, a tot això, la vostra gràcia i la vostra simpatia humana, i tindrem el contingut del compelle intrare.

No us estranyi, encara que en el nostre cas no es tracti de ser religiosos ni de viure en comú, que així parli sant Agustí: veni ad istam civitatem propter videndum amicum, quem putabam me lucrari posse Deo, ut nobiscum esset in monasterio; he vingut a aquesta ciutat per veure un amic, que pensava que podia guanyar-me'l per a Déu, amb la finalitat que fos frare en el nostre monestir.