Part important –de la tasca que hem de fer– és aconseguir que, en tots els ambients de l'ensenyament, s'estimi i es practiqui la llibertat rectament entesa. La llibertat de les famílies en primer lloc, perquè puguin triar amb rectitud l'escola o els centres que jutgin més convenients per a l'educació dels seus fills, ja que la mateixa naturalesa dona als pares el dret d'educar els fills, imposant-los al mateix temps el deure que l'educació i l'ensenyament de la infància correspongui i digui bé amb el fi pel qual el Cel els va donar fills. Als pares toca, per tant, tractar amb totes les seves forces de rebutjar qualsevol atemptat en aquest terreny, i d'aconseguir sigui com sigui que quedi a les seves mans l'educar cristianament, com convé, els seus fills²¹.

La llibertat dels centres: perquè tothom pugui desenvolupar la seva activitat en igualtat de condicions; perquè puguin escollir com vulguin el professorat més apte, segons l'esperit de cada institució, en benefici d'una feina més eficaç. La llibertat dels mestres i dels professors: perquè puguin exercir la seva professió, amb noblesa i competència, sense pressions injustes d'un monopoli de privilegiats; perquè puguin estudiar i buscar sincerament la veritat, sense estar condicionats per motius de situació econòmica o social.

I estretament unida a totes aquestes llibertats honestes, la llibertat dels alumnes, el dret que no es deformi la seva personalitat i no s'anul·lin les seves aptituds, el dret a rebre una formació sana, sense que s'abusi de la seva docilitat natural per imposar-los opinions o criteris humans de part. Respectuosa actitud que ha de ser observada en qualsevol manifestació doctrinal als altres i, amb obligació molt més greu de justícia, en l'ensenyament donat a la joventut, perquè respecte d'aquesta cap mestre públic o privat no té dret educatiu absolut, sinó participat, i perquè tot jove cristià té estricte dret a un ensenyament d'acord amb la doctrina de l'Església²².

Finalment, la llibertat estudiantil universitària: perquè es puguin reunir en grups o associacions, on pugui madurar la seva formació humana, cultural i espiritual, que els permeti una participació responsable –sense puerilitats i sense ser instruments de desordre– a la vida universitària.