Amb aquest desig de saber acudien a la càtedra peripatètica del Baptista. Va passar Jesús –respiciens Iesum ambulantem¹²– i el Baptista va exclamar: ecce Agnus Dei¹³, heus aquí l’Anyell de Déu. Van sentir dos deixebles del Baptista –Joan i Andreu– aquestes paraules, et secuti sunt Iesum¹⁴, i van seguir Jesús.

Després, què voleu?, els va preguntar el Senyor. I la resposta, no del tot lògica: Rabbi, ubi habitas?¹⁵; Mestre, on vius? Els va dir Jesús: venite et videte¹⁶, veniu i ho veureu. Joan i Andreu hi van anar, van veure on habitava, i es quedaren amb ell aquell dia.

Llarga devia ser la conversa i profund es va ficar l'amor en el cor adolescent de Joan: perquè, quan més tard –al cap dels anys– relata la seva divina aventura, aquella part de l'Evangeli té el candor i el perfum d'un diari afectuós –hora autem erat quasi decima¹⁷, eren les quatre de la tarda, escriu–, recordant l'instant precís, en el qual videns eos sequentes se¹⁸, veient Jesús que el seguien, els va convidar a acompanyar-lo.