Amb aquest desig de saber acudien a la càtedra peripatètica del Baptista. Va passar Jesús –respiciens Iesum ambulantem– i el Baptista va exclamar: ecce Agnus Dei, heus aquí l’Anyell de Déu. Van sentir dos deixebles del Baptista –Joan i Andreu– aquestes paraules, et secuti sunt Iesum, i van seguir Jesús.

Després, què voleu?, els va preguntar el Senyor. I la resposta, no del tot lògica: Rabbi, ubi habitas?; Mestre, on vius? Els va dir Jesús: venite et videte, veniu i ho veureu. Joan i Andreu hi van anar, van veure on habitava, i es quedaren amb ell aquell dia.

Llarga devia ser la conversa i profund es va ficar l'amor en el cor adolescent de Joan: perquè, quan més tard –al cap dels anys– relata la seva divina aventura, aquella part de l'Evangeli té el candor i el perfum d'un diari afectuós –hora autem erat quasi decima, eren les quatre de la tarda, escriu–, recordant l'instant precís, en el qual videns eos sequentes se, veient Jesús que el seguien, els va convidar a acompanyar-lo.