És molt eficaç la labor d'aquests amics joves, que han seguit Crist, que es mouen amb discreció i naturalitat, entre els de la seva pròpia condició, vivint amb delicadesa i amb amor el nostre esperit, portant el Christi bonus odor, la bona olor de Crist a tots els ambients: la seva col·laboració, en l'obra de sant Rafael, és una gran ajuda per als numeraris que dirigeixen aquest apostolat. No és prudent, en general, plantejar a aquests amics la vocació de Numerari. Ja en parlaran ells, si el Senyor els la dona.

D'altra banda, hi ha molts nois als quals no es plantejarà mai el problema de la seva vocació personal o de dedicació de cap classe. Poden ser col·laboradors o continuaran sent senzillament bons amics, que ajudaran gustosament en les nostres tasques espirituals i humanes.

Commou comprovar que tots els nois de sant Rafael, fins i tot els que no reben la gràcia de la vocació a l'Opus Dei, tenen un gran afecte a l'Obra. Hi ha abundants exemples –en aquests anys– de com han sabut noblement defensar-la, i asserenar les aigües, que alguns havien enterbolit amb la calúmnia.

Han sentit com un deure de lleialtat i d'agraïment, per les atencions maternals que l'Opus Dei ha tingut amb ells, i han sortit al pas de les falsedats: perquè –també per a ells– l'Opus Dei és molt seu, i no han pogut quedar-se tranquils, sense aclarir l'ambient.