Continuïtat en el tracte apostòlic

Heu de posar afany perquè hi hagi continuïtat en el tracte apostòlic amb els nois, que no perdin l'ajuda constant del nostre esperit, procurant, quan sembla convenient que deixin de rebre els mitjans de formació de l'obra de sant Rafael –per exemple, en acabar els seus estudis o en consolidar ja la seva situació professional–, que se'ls posi immediatament en relació amb l'obra de sant Gabriel, com a col·laboradors.

Sovint, si continuen rebent la nostra formació durant un període més prolongat, podrà madurar en ells la crida per a una generosa dedicació al servei de Déu –si Ell més endavant ho vol– en el seu Opus Dei, dins del matrimoni o com a numeraris.

També, filles i fills meus, veureu com –amb el pas dels anys– tornen a prendre contacte amb l'Opus Dei, a través de la labor de sant Gabriel, tantes persones que en la seva joventut havien participat en el nostre apostolat i a les quals després s'havia perdut de vista, perquè la seva ocupació o els seus deures familiars els van portar a un lloc llunyà de la nostra labor, en aquell moment; i més tard, el treball de la primera hora, aparentment estèril, dona el seu fruit.

Bé poden aplicar-se a la nostra labor les paraules de la Sagrada Escriptura: aquestes aigües van a la regió oriental i baixen als plans del desert, desemboquen en la mar, i sortiran i es purificaran. I tots els vivents que neden en les aigües, per onsevulla que entri aquest riu, viuran; i el peix serà allí abundantíssim, perquè en arribar aquestes aigües, les de la mar se sanejaran i els peixos tindran vida fins on arribi el riu. Al costat de les seves ribes hi haurà els pescadors, i des d’Engadi fins i tot En-Eglaim serà un estenedor de xarxes, i per les seves espècies serà el peix tan nombrós com el de la mar Gran.