Filles i fills meus, en parlar de l'obra de sant Rafael, no podem entendre limitat aquest concepte a la labor amb estudiants. L'apostolat de l'obra de sant Rafael es dirigeix no sols als estudiants, sinó també als joves i als nois no intel·lectuals, però aquest treball no es farà a les cases de sant Rafael dels numeraris, sinó en altres Centres.

Com és lògic, tots s'han de formar dins del mateix esperit, amb línies generals comunes i unes característiques pròpies, que són iguals per a tots. Ja hem dit que la gent que ve a aquesta obra no adquireix cap vincle amb l'Opus Dei; són amics de l'Opus Dei, que reuneixen les mínimes condicions de selecció.

Se'ls ha parlat de l'apostolat de l'Obra, i voluntàriament s'han sumat al nostre treball; s'han unit a nosaltres, per continuar sent el mateix que eren abans: uns estudiants qualssevol, uns oficinistes, uns obrers més.

És a dir, que no adquireixen cap vincle jurídic –repeteixo– amb l'obra, ni amb les cases de l'Obra. Aquesta és la raó que el primer que se'ls diu, en la primera classe a la qual assisteixen, és que no formem cap associació; que no hi ha necessitat de signar cap sol·licitud, per unir-se a la tasca apostòlica de l'Opus Dei.